L'any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l'èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l'ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, a cal Gastó, va tronar una escopetada. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquesta crònica intenta donar-hi resposta. Iñaki Rubio és un dels autors andorrans més interessants de les últimes dècades, és considerat un contista de primera magnitud i un coneixedor profund de la vida del Pirineu. Una ploma literària de primer nivell que brilla més que mai en aquesta obra de no-ficció.
