Chufo Lloréns (Barcelona, 1931) va estudiar Dret, si bé va desenvolupar la seva activitat com a empresari en el món de l'espectacle. Des de sempre apassionat per la història, no va començar la seva carrera literària fins fa vint-i-cinc anys.
Entre les seves obres destaquen Catalina, la fugitiva de San Benito (2008), La otra lepra (2010) i La saga de los malditos (2011), totes tres publicades a Debolsillo. Et donaré la terra (2008) i Mar de foc (2011), publicades a Rosa dels Vents i ambientades a la Barcelona medieval, van ser sengles èxits de vendes i han convertit Chufo Lloréns en un dels autors favorits dels lectors de novel·la històrica, tant a Espanya com a l'estranger. S'han venut els drets de traducció a dotze països i un total d'un milió d'exemplars arreu del món. A La llei dels justos, la seva darrera obra, Chufo Lloréns reprèn el seu escenari preferit, Barcelona, en un dels moments clau de la història: l'agitat final del segle XIX, una època de canvis i tensions en la qual la ciutat es va projectar al món amb l'organització de l'Exposició Universal del 1888.
Chufo Lloréns (Barcelona, 1931) va estudiar Dret, si bé va desenvolupar la seva activitat com a empresari en el món de l'espectacle. Des de sempre apassionat per la història, no va començar la seva carrera literària fins fa vint-i-cinc anys.
Entre les seves obres destaquen Catalina, la fugitiva de San Benito (2008), La otra lepra (2010) i La saga de los malditos (2011), totes tres publicades a Debolsillo. Et donaré la terra (2008) i Mar de foc (2011), publicades a Rosa dels Vents i ambientades a la Barcelona medieval, van ser sengles èxits de vendes i han convertit Chufo Lloréns en un dels autors favorits dels lectors de novel·la històrica, tant a Espanya com a l'estranger. S'han venut els drets de traducció a dotze països i un total d'un milió d'exemplars arreu del món. A La llei dels justos, la seva darrera obra, Chufo Lloréns reprèn el seu escenari preferit, Barcelona, en un dels moments clau de la història: l'agitat final del segle XIX, una època de canvis i tensions en la qual la ciutat es va projectar al món amb l'organització de l'Exposició Universal del 1888.
