La viduïtat representava per a moltes dones un canvi important en les seves vides. L’objectiu d’aquest llibre és analitzar quines conseqüències comportava, en l’àmbit econòmic, social i personal, el fet de perdre la condició de dona casada. La documentació permet constatar que, més enllà del marc legislatiu referent a les vídues barcelonines de la Baixa Edat Mitjana, la seva realitat quotidiana estava plena de dificultats, principalment econòmiques, a les quals havien de fer front. L’ombra de la pobresa amenaçava sovint el seu dia a dia, que en alguns casos, fins i tot, podia desembocar en l’exclusió social. Tanmateix, les possibilitats d’actuació de les vídues medievals dins del seu àmbit social eren diverses, així com també les estratègies que podien desenvolupar per tal d’adaptar-se a les noves circumstàncies, fet que ens permet afirmar que moltes d’elles no acceptaren de braços creuats els infortunis inherents a la viduïtat.
