Virgínia Woolf va néixer a Londres el 25 de gener de 1882. La seva infància al barri de Kensington i els seus llargs estius en família a St. Ives, Cornualla, van inspirar molts passatges de la seva obra. En morir el seu pare, el conegut home de lletres sir Leslie Stephen, Virginia i la seva germana Vanessa es van traslladar al bohemi barri de Bloomsbury, que va donar nom al grup literari i artístic format al voltant de les germanes. El 1912, Virgínia es va casar amb Leonard Woolf, i va firmar amb el seu cognom de casada la seva primera novel·la, Fi de viatge (1915). Dos anys després, el matrimoni va fundar l'editorial Hogarth Press, en la qual es van publicar molts dels principals autors de l'època.
Com a creadora, Woolf va conrear la narrativa, l'assaig, la biografia i l'escriptura diarística, sovint barrejant els gèneres, i va forjar una obra revolucionària que no ha deixat d'influir en la literatura posterior; de la seva àmplia producció cal destacar La senyoraDalloway (1925), El lector comú (1925), Al far (1927), Orlando (1928), Les ones (1931) i Els anys (1937). El 28 de març de 1941 es va treure la vida ofegant-se al riu Ouse, als afores de Londres.
Virgínia Woolf va néixer a Londres el 25 de gener de 1882. La seva infància al barri de Kensington i els seus llargs estius en família a St. Ives, Cornualla, van inspirar molts passatges de la seva obra. En morir el seu pare, el conegut home de lletres sir Leslie Stephen, Virginia i la seva germana Vanessa es van traslladar al bohemi barri de Bloomsbury, que va donar nom al grup literari i artístic format al voltant de les germanes. El 1912, Virgínia es va casar amb Leonard Woolf, i va firmar amb el seu cognom de casada la seva primera novel·la, Fi de viatge (1915). Dos anys després, el matrimoni va fundar l'editorial Hogarth Press, en la qual es van publicar molts dels principals autors de l'època.
Com a creadora, Woolf va conrear la narrativa, l'assaig, la biografia i l'escriptura diarística, sovint barrejant els gèneres, i va forjar una obra revolucionària que no ha deixat d'influir en la literatura posterior; de la seva àmplia producció cal destacar La senyoraDalloway (1925), El lector comú (1925), Al far (1927), Orlando (1928), Les ones (1931) i Els anys (1937). El 28 de març de 1941 es va treure la vida ofegant-se al riu Ouse, als afores de Londres.
