Han passat més tres quarts de segle des que el món es va horroritzar amb les imatges que les tropes aliades van mostrar d'Auschwitz i dels camps nazis. Uns anys després desapareixien els camps de Kolimà i tot l'univers concentracionari soviètic. Les víctimes d'ambdós sistemes totalitaris es compten per milions. I malgrat els milers de testimonis, hi ha qui encara nega l'horror dels Lager i del Gulag. La lectura no és mai un acte passiu; és transformador. I amb el testimoni dels qui van patir i morir als camps nazis i soviètics, el seu horror passa a formar part de la nostra història. D'aquí neix aquesta reflexió sobre la necessitat de rebre el llegat de les víctimes. Si per a moltes d'elles l'escriptura va ser una lluita contra l'oblit, a nosaltres ens permetrà conèixer una mica millor l'ànima humana. Del terror a l'esperança: aquest és el camí que ens proposa l'autor en un relat tan commovedor com necessari.